La Capsa Ambulant d'Artistes

13/01/2016

El 22 de desembre la Capsa Ambulant d’Artistes visita el Taller d’Escriptura Creativa de l’Escola de Lletres de Tarragona; la dissenyadora i il·lustradora Mar Borrajo hi fa un taller. Aquest és un grup estable on en els professors Jordi Vinyals i Adrià Targa, proposen tot de tècniques, mètodes i joc literaris per tal de fomentar la pràctica creativa als participants.

La Mar ens explica la seva feina, l’amor per la forma de les paraules, el seu neguit per dibuixar, l’interès per explicar amb imatges, casar textos i traç. A posteriori ens proposa un exercici; en base a una revista escollim una paraula i ens concentrem en ella. Després busquem imatges, les retallem i en fem un collage. Finalment, del collage resultant, en fem un text literari. La Mar, com a il·lustradora, sap que les imatges i les paraules van unides. Que els mecanismes del cervell són molt visuals. Que les històries les configuren paisatges, cares, colors i formes; ja siguin oníriques o reals.

A continuació alguns exemples del joc proposat per la Mar:

DESCONCIERTO

de Carme Carles

No té clar si el coet és una ampolla gegant o si l’ampolla és una nau minúscula.

L’astronauta alcohòlic es mira de lluny, la lluna.

NOCHE

de Ester Balcells Font

S’obre el parèntesi a la llum del dia. Un llarg rectangle negre t’espera abans que arribi l’alba. L’has omplert mil cops abans i encara et queden uns milers per omplir, però no ho pots evitar. Tens l’emoció a les puntes dels dits, com cada vespre en arribar la nit. T’espera el llarg rectangle verge i et toca decidir.

EMBRUIX ORB

de Maria J. Fernández de la Torre

On vols mirar, si no hi ha res a veure?

Sotsobra la mar als ulls sords, la càmera no escolta la guitarra muda que s’estira a la sorra.

La pell oblida l’esforç de l’embruix que te la indignació massiva.

Què vols mirar, si no hi ha res a veure?

Vols escoltar el tacte dels amants?

Vols olorar la imatge del sol?

Vols assaborir la història que explica la càmera?

Estira’t a la sorra al costat de la guitarra adormida.

No cal que miris, no hi ha res a veure.

INRAVISIÓ

de Jordi Massalles

Concepte teòric de Bio-òptica. Desenvolupat a principis del segle XXI pel Dr. Ferninand Lozère a partir dels estudis del comportament fractal de les partícules foto-iòniques que es desprenen en les reaccions químiques provocades pel làser. El Dr. Ferinand Lozère partia de la hipòtesi que es podia crear un camp bio-magnètic que generés la invisibilitat dels cossos vius a partir de sotmetre’ls a una emissió continuada d’elements iònics amb baixa intensitat.

Els primers indicis d’aquesta possibilitat es van fer palesos entre el 1996 i el 1999, amb les estranyes desaparicions de ramats d’ovelles al Pirineu i ala Garrotxa. El misteri es va resoldre quan algunes agències militars d’investigació van admetre que estaven darrera dels fets.

Basat en els principis de la Inravisió, el Dr. Ferdinand Lozère va dissenyar la OR -1 i la OR-2, (Orbital Rariodolgy), uns potents dispositius, amb un semblant sorprenent a les antigues càmeres de Super 8, que focalitzaven un objectiu, resseguien tots els seus punts i el sotmetien a una radiació graduada en intensitat, de manera que l’objecte quedava envoltat en un camp que resultava invisible a l’ull humà.

Les primeres proves realitzades amb éssers humans no van obtenir els resultats esperats. Els subjectes només van quedar parcialment invisibles amb una consistència corpòria semblant a l’estat gasós de la matèria. L’aparença que donaven era la d’éssers fantasmagòrics.

Aquest fracàs no aturà les pretensions de les agències militars d’investigació que un cop fetes algunes correccions en les OR i en la intensitat de les emissions van llançar-se a provar l’experiment en una escala més gran, en una ciutat de dimensions mitjanes. El lloc escollit fou la ciutat de Reus, una ciutat considerada perfectament prescindible segons els criteris de les autoritats competents.

No es pot establir amb rotunditat que l’experiment fos un fracàs, més aviat no aportà cap element que no es conegués amb anterioritat. Fou la simple constatació d’un fet que ja se sabia. Els efectes encara perduren 30 anys després, Reus és una ciutat plena de fantasmes que fan la seva vida, i amb els quals no ens podem comunicar. Actualment en els cercles científics es qüestiona obertament l’efectivitat de l’experiment i de la teoria mateixa de la inravisió, si bé no hi hagut cap intent, ni cap iniciativa per tal d’esmenar i de revertir la situació dels habitants de la ciutat de Reus.